dijous, 31 de març del 2011

Reunió CONSELL PASTORAL

5 d’abril, dimarts a les 21 h. ORDRE DEL DIA:


* Pregària.


* Acta del mes passat.


* Setmana Santa: oficis


* Campanya sobre la Paraula: La BIC popular, La missa de cada dia, trameses del document Paraula de Déu.


* Document dels bisbes nostres sobre els 25 anys d’Arels cristianes de Catalunya


* Aplec: organització, intercanvi, anada a la Sgda. Família, ¿paella?


* Participació Morocomarca- Uncía. Bòsnia i participació en resultats Fòrum.


* Capítol Provincial: major participació laical.


* “Ens acompanyem”. Presentació i posada en marxa.


* Trobada parroquial: 29 d’abril: tema.


* Altres grups parroquials.


* Precs i preguntes.


(Podeu afegir els temes que vulgueu. Com sempre)


Barcelona, 29 de març de 201

divendres, 25 de març del 2011

mestres de Bosnia

Benvolguts i benvolgudes
En motiu de les Estades de mestres 2011 el proper diumenge 27 a les 10 del matí farem una reunió a l'Eamp (Espai Antoni Miró Peris) i un dinar conjunt posterior a un establiment Fresco.
Necessitem que ens confirmeu si vindreu, tant a la reunió com al dinar per tal de preparar la sala i fer la reserva de taules.
L'adreça de l'Eamp és Pl.Carme Monturiol,10. (C/Degà bahí entre els carrers Muntanya i Nació de Barcelona) us adjuntem un mapa on també hem marcat un aparcament gratuït (punt vermell).
L'Assistència s'ha de confirmar abans de divendres 25 a les 17 h.

A sota trobareu més informació de les estades
.

Estades de mestres de Bòsnia a Catalunya
Del 21 al 30 de març es realitzarà un any més l’ Estada de mestres de Bòsnia i Hercegovina a Catalunya organitzades per Mestres per Bòsnia amb la col·laboració de l'ONCE.Durant aquests dies, 12 mestres de zones diverses del país vindran a conèixer i treballar a diferents escoles de Barcelona i San Cugat.Aquest any hi participen les escoles següents: Ceip Antoni Brusi, Cre ONCE i Escola Jesuïtes de Casp de Barcelona, Escola sant Vicenç de Mollet del Vallès , una parella de les mestres visitarà les Escoles bressol de Sant Cugat del Vallés; Cavall Fort, La Mimosa,El Niu i Montserrat i l'escola Collserola. Estan a les escoles des de dimarts 22 fins a divendres 25 de març. Han vingut amb moltes ganes de conèixer el nostre sistema educatiu i poder compartir valors, inquietuds i idees. El dissabte 26 de març faran una visita a la Sagrada Família organitzada pel seu Departament d’Educació.El diumenge 27 es farà al les 10h a l'Espai Antoni Miro Peris (Eamp) una reunió oberta de presentació de les estades i els projectes de l'associació Mestres per Bòsnia.El dilluns 28 faran una sessió al Cre ONCE sobre escola inclusiva.El dimarts 29 faran un taller al ICE UAB: “Un model d’aprenentatge: de l’activitat a l’acció comunicativa". Aquest projecte està finançat per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallés--
mestres per bòsnia
centre cultural la farinera
Gran Via,837
08018-Barcelona
mòbil: 607266422 Telf 93 2918080 (c.c.farinera)

divendres, 18 de març del 2011

VALORS TOUS EN TEMPS DURS (LA RELIGIÓ)

Sense cap mena de dubte, la religió, a començaments del tercer mil·lenni, continua essent una qüestió debatuda, discutida i polèmica. Es discuteix i es debat la importància de la religió en la vida quotidiana, la seva significació i les seves conseqüències. Aquesta discussió últimament s’ha vist fortament reforçada a les nostres societats contemporànies per la presència, en el seu si, d’una multitud de religions, confessions, denominacions, sectes, grups i moviments religiosos de diversa índole, fruit dels processos de globalització, pluralisme, privatització i secularització.

A Catalunya, aquest procés de canvi i de transformació religiosa s’ha viscut tradicionalment d’una manera força particular i diferent amb relació al conjunt del territori de l’Estat espanyol. Des de fa dècades, tots els indicadors de religiositat a Catalunya que fan referència a la pertinença o a la pràctica religiosa han estat normalment inferiors als espanyols. En canvi, són superiors els indicadors que es refereixen a l’existència d’altres religions i de col·lectius anomenats no creients, ateus o indiferents.

Per als catalans la religió ha estat als darrers temps una qüestió poc important, en retrocés i a la qual hom es podia referir com una rèmora d’èpoques passades.

Avui en dia, a Catalunya les persones que afirmen pertànyer a una religió són el 52,3%. D’aquests el 92,7% d’adscripció catòlica. En deu anys s’ha reduït des del 74%, una tercera part. Un canvi profund en la identificació religiosa. Avui només es considera catòlic un 48,1% dels catalans. Cada vegada hi ha menys catalans que han pertangut a una adscripció religiosa. Del 34% s’ha passat al 44,2%. Cada vegada hi ha més persones que s’allunyen de les religions, de la catòlica sobretot. Es dóna un increment de llocs de culte no catòlic. Del 4% s’ha passat al 7,3%. En definitiva, es pot dir que la pertinença religiosa dels catalans és fruit de la decreixent rellevància del fenomen de la religió als nostres dies. Es podria fer una lectura secular (racionalista i positivista) dient que la pèrdua de la importància de la religió suposaria l’alliberament de l’ésser humà del control religiós i metafísic, l’alliberament de les tuteles i de qualsevol altre control de la moral, considerant-se adult i responsable de si mateix. Senyal inequívoc de secularització cada vegada més accentuada, és a dir: un “procés a través del qual alguns sectors de la societat i de la cultura estan deslligats de la dominació de les institucions i dels símbols religiosos”. Allunyament i fins i tot un cert alliberament de les religions, o almenys la pèrdua d’identificació amb les religions institucionalitzades.

En comparació amb la resta d’Espanya, Catalunya és un dels territoris on aquest procés ha començat abans i on té més envergadura. Raons: més oberts a la modernització i el procés de la connivència amb el règim franquista i el nacionalcatolicisme fins a la Constitució del 1978. En arribar a la democràcia es distancia de l’Església catòlica i del seu paper hegemònic en la vida pública i fins i tot privada dels ciutadans. Això, per contra, no vol dir que disminueixi la religiositat, sí la pertinença. Així dues de cada cinc persones es consideren religioses: 42% sí, 39,8% no, mantenint-se relativament estables aquests percentatges en els darrers 10 anys. Per contra en els 20 anys últims s’ha incrementat el nombre dels que es diuen ateus, passant del 6% al 16,1%. Cal advertir que pertànyer a una religió no vol dir ser una persona religiosa. Del total dels que diuen pertànyer a una religió (el 52,3%) es diuen religiosos el 37,8%, mentre el 12,6% no es consideren religiosos. Es pot dir que a casa nostra es pot “creure sense pertànyer” o “pertànyer sense creure”. Un cert divorci entre les creences i les institucions religioses. Sembla que augmentarà i es donaran “creients sense església” i “esglésies sense creients”. En la mesura en què la religió sigui cada vegada més subjectiva i se’n privatitzin la regulació i l’expressió social, els aspectes institucionals perdran importància. És possible que el que es produeix sigui un rebuig a les connotacions negatives que identifiquen la religió amb les seves dimensions institucionals i dogmàtiques.

Fem aquesta descripció dels grups a partir dels perfils tendencials majoritaris:

Creients institucionals (catòlics practicants). El 37,8 % dels catalans (44% deu anys endarrere). Són gent més gran, significativament majors de 65 anys. Més dones que homes. Això no és tan significatiu quan es tracta de joves i amb més estudis. Nivell d’aquells, de formació equivalent a estudis primaris i políticament es consideren de dretes o de centredreta.

Indiferents religiosos: un 27,3% dels catalans, en clar creixement, que engloba els que eren creients nominals o catòlics culturals. Són persones amb actituds postmodernes que els venç la mandra a inclinar-se o no, a causa del subjectivisme i un pragmatisme individualista en que la “religió” es viu en l’immediat i en trobar-se bé físicament i psicològicament. Es tracta de joves, nascuts a Catalunya, amb estudis superiors, reconeixen no interès ni ganes d’entrar en política, nascuts en democràcia, ignorants religiosament, de laïcisme accentuat, indiferents religiosament, d’agnosticisme light i no tenen base de rituals i devocions catòliques.

Ateus convençuts: són el 14,5 dels catalans. Es defineixen en negatiu: neguen l’existència de cap tipus d’esperit, de Déu o de força vital; són contraris a la presència pública de qualsevol església, i afirmen que cap de les grans religions no pot oferir cap mena de veritat. L’home i la natura són objectes d’una explicació racional. Són principalment joves, nascuts aquí, d’estudis equivalents a secundaris o superiors. Compromesos políticament, ideològicament tendents a l’extrema esquerra.

Creients nominals (catòlics culturals) son el 12,6% dels catalans i van en disminució (l’any 2000 eren 30%). Són els no practicants o catòlics sociològics. Persones nascudes als anys de la dictadura. Pertanyen per la pressió del costum social o tradició. Varen rebre una formació religiosa bàsica i tot just manifesten la seva religiositat en actes religiosos socials: batejos, casament i funerals. Causes: la privatització de la religió i el creixent pluralisme religiós. Al mancar un control social en democràcia es va debilitant i secularitzant l’ambient. En privatitzar-se la religió acaba invisibilitzant-se. Aquest pluralisme respon no tant a l’existència d’una diversitat religiosa, sinó principalment a la pèrdua de la religiositat i a la fragmentació de la religió catòlica en diverses maneres de viure la religiositat.

Les celebracions religioses: la pràctica religiosa minva. Els “ritus de pas”: naixement, matrimoni i mort cada vegada tenen una importància menor. El baptisme s’ha reduït a un 48,4% dels catalans. Només el 46,1% valora el casar-se o fer-ho religiosament.. Aquestes xifres han caigut en deu anys del 68% al 48,4% en els naixements i del 66% a l’actual 46,1% en els matrimonis. La mort sosté encara un 55% d’importància per als catalans. El que es valora no és la pràctica efectiva sinó la importància que se’ls dóna. Cal dir que ha baixat la nupcialitat per raons demogràfiques. També cal tenir present que els matrimonis civils han anat creixent: al 1991 foren 29’9%, al 2000, 37’1% i al 2008, 69’2%.

Les creences religioses personals:

Sobre Déu: és variat el concepte de Déu: 28,8% creu en Déu; en un esperit o força vital 25,8%, 21,7% no sap què pensar-ne, el 22% nega que hi hagi qualsevol realitat en forma d’esperit, Déu o força vital. Diversitat que vol dir que cap és hegemònica. Hi ha un nombre gran de persones que pertanyen a una religió sense que aquesta pertinença coincideixi amb les creences centrals o amb els dogmes de la seva pròpia fe. Ha davallat el nombre de persones que creuen en un déu personal: als ’90 eren 47%, al 2009 només hi creu el 28,8%; els que pensen que no existeix cap tipus d’esperit, Déu o força vital són 22%; hi ha que no saben realment què pensar.
Els catòlics practicants un 57,8% creuen en un Déu personal; el 26,7% té l’esperança que hi hagi alguna mena d’esperit o de força vital.
Cal destacar la pluralitat creixent de creences personals àdhuc dintre d’una mateixa religió i presumiblement del mateix credo.
Hem passat d’un món tradicional que pautava d’una forma definida les preguntes i les respostes, ara apareixen opcions significatives i són els individus els que han de respondre discursivament o bé a través de la conducta social del dia a dia. D’aquí ve la diversitat de respostes on marca molt el context social. Més personal però més dispers.

Altres creences religioses:

Respecte a la vida en el més enllà de la mort hi creu 31,7%, en el pecat 27,5%, el cel 24,9%. En la reencarnació 16,1%, en l’infern 15,9%.

En realitat el que es produeix és una secularització institucional: de les pràctiques i de les creences institucionals; no vol dir que els catalans siguin més ateus o agnòstics, més aviat s’està produint una transformació de creences. No és que es torni a un retorn de la religió, i molt menys un retorn de la institució religiosa, sinó una renovada sensibilitat religiosa, una nova manera de viure la religió i l’experiència religiosa.

Conclusions:

Catalunya és una societat fortament secularitzada, procés incrementat com a resultat de la individualització i privatització de la religió, el pluralisme i l’arribada de noves tradicions religioses que han relativitzat la posició hegemònica de l’església catòlica.

Noves formes de viure la religiositat. Creixement i consolidació dels indiferents i dels ateus, mentre que els creients nominals es van convertint en categoria residual.

El retrocés institucional no es correspon amb l’avenç de la increença o de la irreligiositat, sinó que s’ha arribat a la consideració de que es pot creure sense “pertànyer”; augmenta el fenomen de la creença desproveïda de pertinença. La creixent desinstitucionalització, que focalitza el rebuig social més aviat cap a aspectes institucionals, dogmàtics i rituals. Destradicionalització. Els conceptes perden univocitat, les interpretacions es diversifiquen i s’individualitzen. Això fa que l’individu s’apropïi les creences religioses i les modeli a la seva manera, discrepant obertament i en la pràctica dels dogmes establerts. També es fa extensiu a les significacions morals doctrinals. Es va cap a un sincretisme religiós sovint desvirtuat, una mena de “religió a la carta”, persones que tenint “inquietuds religioses” no estan adscrites a cap religió. D’aquí que sorgeixin noves maneres, força individualitzades, de viure la religiositat.

Cal notar un creixement d’un segment social format per individus desorientats i sense respostes davant del qüestionament de les principals preguntes existencials que fonamenten el sentiment i les pertinences religioses. Aquest és justament un fenomen purament postmodern, estretament lligat als temps que ens ha tocat viure.

Si hi ha una tendència que podria ser el denominador comú de l’evolució de la nostra societat en les darreres dues dècades és la progressiva apropiació individualista dels diferents espais de la vida quotidiana.

Hi ha haver un temps en què bona part de les definicions i de les normes de funcionament d’àmbits socials (com ara la família, la feina, l’escola, la política i la religiositat) estaven rígidament institucionalitzades. Aleshores aquestes normes establertes oficialment donaven legitimitat i reconeixement social a les accions individuals. Així el monopoli definidor i regulador de la institució familiar, els temps de feina i de lleure, la participació política, això donava una impressió d’uniformitat de la vida, una elevada cohesió social i un control social difús i omnipotent que sancionava durament la diferència. Ara la societat catalana camina cap a les antípodes del model anterior. Sobta la celeritat de les transformacions i també la rapidesa amb què s’han assimilat sense produir aparentment greus tensions socials. Els catalans han esberlat amb força l’hegemonia institucional en la vida social. Aquest procés individualitzador, apropiador dels elements humans de la vida quotidiana i de retruc desinstitucionalitzador, l’ha seguit en paral·lel un procés de personalització de cadascun dels àmbits de la vida social. S’entén per personalització l’adaptació d’una cosa en funció de les preferències personals. Aquest fet sol donar-se en el món de l’empresa i del consum, es fer “tuning” en tots els espais que es pugui de la vida quotidiana. Per això vivim temps de diversitat, temps de pluralitat, de pluralisme, defugint l’estandardització. Per això es dóna en diferents aspectes la desafecció. Es dóna un divorci progressiu entre els individus i l’àmbit. Mínima implicació, i molt instrumentalització. Es defuig la rigidesa i es produeix un divorci informal que es fa evident en que sense desidentificacions es procedeix d’una mena de manera de “religió a la carta”. Això porta a un gran liberalisme de drets en els costums, basat en la idea de “viure i deixar viure, adoptant el valor de la tolerància davant del pluralisme i la diversitat. Avui podem dir que Catalunya és més plural i diversa que mai i, alhora, més tolerant que en cap altra època històrica. El seu alt grau de liberalisme de drets i de costums té com a conseqüència un alt grau d’acceptabilitat de la diferència i de la diversitat, però també una major laxitud moral a l’hora de jutjar tot allò que hom entén com a conductes privades (i, per tant pertanyents implícitament- a l’autonomia individual). Aquesta àmplia acceptació de l’autonomia individual, per tal de no esdevenir socialment atomitzadora i de reconciliar-se amb una relativa cohesió social, necessita un altre valor central: el de la radicalitat democràtica, de gran consens en la nostra societat, recolzada per l’assumpció generalitzada del dret inherent al poble català a decidir sobre el seu futur, sense acceptar –també de forma generalitzada- ingerències externes. De fet, a Catalunya l’element que cohesiona les individualitats i fonamenta els projectes col·lectius és la forta identitat nacional compartida.

Caldrà preguntar on són els límits, ja que la laxitud moral és aprofitada per alguns individus per desenvolupar el seu egocentrisme oportunista, formes diverses d’incivisme i un cert parasitisme social (i cal veure aquest fenomen com una amenaça seriosa, ja que aquesta mena d’individus, tot i ser minoria, sembla estar en creixement)

La crisi del deure externament imposat prové de l’enfonsament de la legitimitat de les institucions-guia tradicionals per establir els deures dels individus. Dues classes d’individualisme: el responsable que contrasta clarament amb l’individu amoral, sense deures i focalitzat en el propi gaudi i el propi plaer i que en fa gala. Gent que han malentès l’individualisme des de l’egocentrisme hedonista, el presentisme i la irresponsabilitat. Potser caldrà que algun dia es qüestioni si, a més d’exigir drets, no convindria començar a exigir deures.

La crisi de l’autoritat no és més que la derivació de la crisi de les institucions, amb la deslegitimació de la seva potestat normativa.

En resum, la societat catalana de 2009 és més individualista, liberal, tolerant, plural i democràtica. És, també més lliure i exigent i continua en ple procés d’autoafirmació identitària com a poble. Per damunt de tot, és una societat personalitzada i en procés creixent de personalització... Potser un dels principals reptes que caldrà abordar en un futur serà la conciliació satisfactòria de l’autonomia i els valors individuals en alça –essencialment positius- amb el retorn i reforçament de determinats valors col·lectius, centrats en la solidaritat, la responsabilitat i la cohesió socials.

(Tema per a tractar en la Trobada de reflexió del diumenge 20-03-2011)

dissabte, 12 de març del 2011

ACTA Reunió COMISSIÓ del CASAL
03/03/2011, 21h

Assistents: Ferran Salas (FS), Javier Santamaría (JS), Antònia Fernàndez (AF), Nil Camps (NIC), Núria Capdevila (NUC), Alba Pasqual (AP), Josep Maria Balcells (JB), Sergi Rebollo (SR), Maria Lluïsa Rocañín (MR), Irene Chao (IC), Albert Garcia (AG)

1. Pregària: Recordatori de defunció de Josep Sala
2. No hi ha esmenes a l’acta
3. Debat/diàleg sobre la comunicació a la parròquia
SR Introdueix el tema. Existeix una sensació de manca de comunicació i corresponsabilitats entre els grups del casalet. Sembla que cadascú vagi per la seva banda i les reunions de Comissió del Casal s’hagin convertit en un espai d’intercanvi de notícies. L’AF comenta que es desmotiva quan veu la poca participació i la falta d’il·lusió de la gent per a fer coses. JS comenta que l’excepció ha estat l’aniversari de la Coral i el teatre en què s’ha vist motivació i una bona resposta per part de la gent. JM comenta que falta caliu. NIC afegeix que cal tendir a fer una major difusió de les activitats i accions que fan els grups. Segons AP hi ha hagut una bona resposta per part dels grups als aniversaris celebrats i es demana un esforç important de cara la millora de la comunicació. JM Afegeix que és difícil amalgamar grups diversos tan consolidats. AF afegeix que veu que tots els grups formem una Parròquia però que en realitat no hi estem vinculats. NIC afegeix que falta comunicació en aspectes més quotidians i posa com a exemples l’activitat del pessebre i la llum de la pau. JB comenta que s’intercanviaran les actes de les reunions de Comissió Casal i Comissió Pastoral perquè tots estiguem assabentats del que passa. També proposa utilitzar la Ma. Rosa com a punt d’unió. SR aclareix que els fets/malentesos puntuals s’han d’expressar bé i si cal crear reunions per a parlar-ne. AP reflexiona i diu que cal ser conscients també que malentesos n’hi ha a tot arreu i que no obstant això hem d’estar contents per la feina que fem. FC comenta que hi ha aspectes per a afavorir la comunicació que es podran prevenir però d’altres seran imprevistos. NUC afegeix que costa transmetre aquesta voluntat de compartir actes amb els diferents grups als monitors els quals ja destinen moltes hores a l’agrupament. JB recalca la idea que cal parlar dels problemes en el moment que sorgeixen.
SR introdueix el debat sobre les tres trobades anuals: Fòrum, Aplega’t i Pessebre. NIC planteja si cal reformular-los des de 0 per tal que hi puguem participar tots els grups. Cal tornar-los a pensar, crear-ne els objectius i tirar-los endavant. Tal i com ara estan organitzats, no funcionen prou. Cal buscar sistemes per a augmentar la participació. AF, MR i JS expliquen com era el funcionament del Fòrum fa uns anys. AP comenta que cal escoltar les necessitats noves de la gent que forma part de la Parròquia. També es parla de la implicació dels pares del cau i l’esplai a les activitats de la Parròquia. Es proposa un canvi de gestió en la preparació de les tres activitats de l’any. Es plantegen qüestions que queden pendents de resposta de cara al nou curs: Com s’0han de preparar les coses al futur? Quin tipus de comissions s’han de fer? Hi ha acord en el fet que cal fer-ho tot amb més temps, d’aquesta manera es podran fer bons replantejaments.
4. Fòrum de la fam
L’Albert Elduque ha enviat un email de revisió del Fòrum d’enguany. AF diu que està poc il·lusionada, que s’ha anat massa tard en la preparació de la tómbola. Llegeix tot el que s’ha rebut aquest any que sembla que és menys que l’anterior. Caldria enviar les cartes als comerços dues setmanes abans de final d’any. També demana ajuda i relleu per a fer el canvi de les persones que l’organitzen i la gestionen. Li sembla que durant el fòrum hi ha hagut poc moviment de gent i poca i ineficient publicitat.
JB explica que l’activitat de conta contes va anar molt bé però hi va haver poca assistència. Potser cal tendir a concentrar totes les dinàmiques en menys dies. JS explica que el sopar del fòrum va anar bé però que va sobrar molt menjar. Comenta que és molt complicat saber el número de gent que hi assistirà. AF diu que preferiria que el gospel anés després del sopar. No hi ha acord en aquesta qüestió, AP aclareix que això ja es va decidir en una reunió anterior de la comissió del Casal.
FC afegeix que feia molt fred a la sala i que s’hauria d’haver controlat la calefacció. S’aclareix que es fa fer la sortida i entrada dels nens del cau i l’esplai pel c/Sant Quintí. Es proposa retardar una mica el Fòrum per a facilitar-ne l’organització. IC i NUC expliquen que la Famball i el petit fòrum van anar prou bé.
JB explica la recaptació:
S’han recaptat 9000€ dels quals 3000 corresponen a la donació d’una sola família i 1000 d’una altra persona. Els 5000€ restants són els que s’han aconseguit aquests dies.
La proposta de repartiment dels guanys és la següent:
Mans Unides: 3000€
Càritas: 3000€
Escolapis (Projecte Internat a Bolívia): 3000€
NUC recorda la petició de donar part dels guanys a l’ONG Mestres per Bòsnia que ens van venir a fer la primera xerrada Parroquial. JB afegeix que es reflexionarà en aquest sentit i es farà una proposta.

5. Proposta de xerrada Parroquial
Presentació de l’enquesta: “Valors tous en temps durs” Javier Elzo (ESADE i Fundació Lluís Carulla). JB ens reparteix un article que resumeix algunes dades d’aquest estudi. Proposa que la següent xerrada programada pel 29 d’abril a les 21h sigui sobre aquesta temàtica. L’organització anirà a càrrec de JB.

6. Celebració del 25è aniversari: Coral l’Arpa i Jove Calassanç Teatre
Coral l’Arpa: JS explica que estan molt contents i il·lusionats. Estan satisfets de la feina feta, que ha estat molta i de la celebració. El pròxim concert serà el 2 d’abril.
JCT: AP explica que estan molt contents de la representació del Mahabarata. El pròxim acte serà el 4 de juny en què fan el sopar d’exmembres i després un acte (on ens hi convida a tots). També explica que han entrat de ple en la preparació de Jesucrist Superstar. Durant el mes de juny faran una exposició sobre la trajectòria del JCT. Acordaran les dates amb FS per a no solapar-se amb la del grup d’art.

7. Aplega’t: 8 de maig
JB explica que no es farà missa a l’església ja que a les 16h tothom que vulgui vinculat a la Parròquia està convidat a la Sagrada Família i es farà allí. Així doncs els actes de l’Aplega’t han de finalitzar a les 16h. Hi haurà entrades a la missa per a tots aquells que ho vulguin i ho reservin amb data límit 29/04/2011. Per a fer la demanda de les entrades (gratuïtes) calen els noms i cognoms de les persones que hi aniran. La Missa a l’interior de la Sagrada Família serà a les 17h. El dinar de l’Aplega’t es farà a les Escolàpies i es planteja que potser els nens i nenes del cau i l’esplai hauran de dur el menjar de casa. L’organització de l’Aplega’t va a càrrec de l’esplai.
Sorgeix la proposta de buscar un dia per anar a fer una visita guiada a la Sagrada Família amb tots els membres de la nostra parròquia que s’hi vulguin apuntar. JB consultarà si es pogués programar en dissabte.

8. Precs i preguntes
MR explica que han baixat força les peticions de reserva de la sala.
JB repeteix que cal vigilar amb les llums del casalet perquè segueixen quedant obertes.
NUC consulta si es podria utilitzar el primer vestíbul del casal com a seu electoral per a la consulta ciutadana del 10 d’abril. JB ho consultarà.

divendres, 11 de març del 2011

ACTA DEL CONSELL PASTORAL DE L’1-03-2011

Assistents: Rector: P. Josep M Balcells, P. Josep M Beltran, P. Antoni Marcet, Sr. Jordi Viura, Sra. Pilar Vilagrassa, Sra. Montserrat Bigas, Sra. M Rosa Cases que actua com a secretària del Consell. Excusen la seva assistència el sr. Artur González.
Es desenvolupa la reunió seguint l'Ordre del Dia establert amb els següents punts:
1. Pregària: El P. Josep M Balcells llegeix un escrit del Beat Charles de Foucauld.

2. Acta de la reunió anterior. El Sr. Jordi Viura aclara que en el punt 4 de l’Acta de l’1-02-2011, es refereix a la Caixa de Pensions i no a Catalunya Caixa com consta equivocadament a la referida acta.
3. Avaluació del 35è Fòrum Contra la Fam. El Sr. Jordi Viura entrega un comentari per escrit , a partir de les opinions que van fer els membres de Càritas Parroquial, en el transcurs de la seva última reunió, referent a l’avaluació del 35è Fòrum Contra la Fam. Aquest escrit se’l queda el P. Balcells per a comentar-lo també a la reunió de la Comissió de Casal del proper dijous 3 de març. Després d’aquesta reunió en tornarem a parlar. L’opinió general és que, després de 35 anys de fer el Fòrum, estem com estem, som els que som i fem el que podem. La sra. Pilar Vilagrassa ens informa de la seva participación en un programa de Radio Estel sobre el Fòrum Contra la Fam. Li va demanar el P. Balcells la seva assistència.

4. Preparem la Quaresma: recès, confessions, ¿publicació de Testimonis?, altres. Es prepararà un recès, que s’anunciarà oportunament. La Celebració Comunitària del Perdó será dilluns 11 d’abril, a l’església parroquial, a les 7 de la tarda en castellà i a les 8 del vespre en català. Durant els diumenges de Quaresma s’adjuntarà al Full Parroquial un full de reflexió escrit per autors de casa nostra, com a testimonis d’avui. S’enviaran a la “xarxa parroquial” uns textos de formació de l’escriptor Sr. Gonzàlez Faus.

5. ¿Què fem per donar a conèixer “La Paraula del Senyor” Exposició bíblica de l’ISCREB. Pensem que es podrien tenir al casal i a l’església, alguns exemplars de “La Missa de cada dia”, per si hi ha algunes persones que els volen adquirir.

6. Repartir les col·lectes del “35è FÒRUM CONTRA LA FAM”: propostes. De momento la recaptació total ha estat als voltants dels 9.000€. Comptant amb unes aportacions particulars de 1.000 i 2.000 €. De fet, la recaptació de les activitats pròpies preparades per la comunitat, han estat de 6.000€, s’ha notat la situación actual de les famílies, a més d’una menor participació de gent. Les popostes pel repartiment de la recaptació queden:

Ø 3000 € al projecte d’un internat que els Escolapis han engegat a Uncia (Bolívia)
Ø 2780 € al projecte de Mans Unides
Ø 3300 € a Càritas Parroquial

7. Propostes per als Nous Objectius de la Diòcesi. Per falta de temps aquest punt no el tractem.

8. Enquesta Europea de VALORS presentada per Esade i per la fundació Carulla. El P. Balcells ens entrega unes fotocòpies d’un estudi fet per ESADE en el que es constata com han canviat els valors dels catalans en els últims anys. Enviarem aquesta información a la “xarxa parroquial”, val la pena llegir aquest informe.

9. Anada a visitar la Sgda. Família: Pel·legrinatge. Sembla que durant el temps de Pasqua es faran “Celebracions Pasquals de peregrinatge”. El diumenge 8 de maig, a les 5 de la tarda, ens correspondrà anar a la nostra parroquia. Com sigui que coincideix amb el “35è Aplec Pasqual” de la parroquia, es decideix no fer la missa d’1 a l’església i acudir a les 5 de la tarda a la Basílica. La resta d’activitats que es preparin per l’Aplec es faran al pati de les Escolàpies, inclós el dinar, que hi ha la intenció de fer una paella gegant.

10. Els 25 anys de la Coral i del Jove Calasanç Teatre. No es tracta aquest punt.

11. Activitats parroquials: grups, serveis. El sr. Jordi Viura exposa que ja té gairebé enllestit el projecte per posar en marxa la tasca de l’acompanyament a persones que ho necessiten, a nivel arxiprestal. S’ha de donar a conèixer als feligresos de cada parroquia, per tal d’oferir-lo a les famílies que necessiten aquest servei i també demanar voluntaris per a col·laborar.
El P. Antoni Marcet informa que, amb motiu de la “setmana blanca” a les escoles, no hi haurà catequesi la semana vinent.

12. Preparar la nova trobada parroquial. No es tracta aquest tema per falta de temps.

13. Precs i sug·geriments. Es comenten els dos punts que es va demanar afegir a l’Ordre del Dia:

· Publicació periòdica de l'Estat de Comptes de l'Economia de la Parròquia. El P. Josep M Balcells diu que es farà la publicació aquest trimestre.

· Per què no es fan col.lectes en les Eucaristies "especials" (cel.lebracions, funerals, etc.). La recaptació es podria dedicar a les despeses de manteniment de l'església. En general no es creu convenient de fer-ho a les misses de difunts. En canvi, a les celebracions baptismals i casaments, se’ls hi dóna un sobre on, lliurement, les famílies fan les seves aportacions econòmiques. Tot i així el P. Josep M Beltran proposa que, segons els casos, es pot estudiar.

Sense més temes a tractar s'acaba la reunió a les 22'45 h del dia 1 de març del dos mil onze.

El proper Consell Pastoral serà dimarts 5 d’abril de 2011.

Rector: President del Consell: Secretària: P. Josep M Balcells Sr. Jordi Viura Sra. M Rosa Cases

divendres, 4 de març del 2011

reunió Consell Pastoral

MARÇ, 1, dimarts: CONSELL PASTORAL

PUNTUALMENT a les 21h.

Ordre del dia:



1. Pregària:

2. Acta de la reunió anterior

3. Avaluació del Fòrum

4. Preparem la Quaresma: recès, confessions, ¿publicació de Testimonis?, altres

5. ¿Què fem per donar a conèixer “La Paraula del Senyor” Exposició bíblica de l’ISCREB

6. Repartir les col·lectes del FÒRUM: propostes.

7. Propostes per als Nous Objectius de la Diòcesi.

8. Enquesta Europea de VALORS presentada per Esade i per la fundació Carulla.

9. Anada a visitar la Sgda. Família: Pel·legrinatge.

10. Els 25 anys de la Coral i del Jove Calasanç Teatre.

11. Activitats parroquials: grups, serveis.

12. Preparar la nova trobada parroquial.

13. Precs i sug·geriments.

Barcelona, 25 de Febrer de 2011